|
Amb bones paraules
Pamboli
Em conviden a participar a un esdeveniment social i gastronòmic dit, segons la invitació, una pa amb oliada. Sóc un entusiasta d'aquest menjar, símbol nacional dels Països Catalans —tant si en el nom hi preval l'oli com si hi preval la tomat(ig)a— i sopar quasi diari de molta de la nostra gent que mai no n'arriba a estar embafada. Però en aquest cas concret, el de la invitació esmentada, tem pel paladar dels comensals, perquè, com tots els plats, aquest també vol equilibri i moderació amb tots els ingredients. I si damunt el pa hi posen una oliada, pot sortir embafós, com si hi posen una salada pot sortir immenjable de salat.
La cosa em recorda aquells altres casos en què s'anunciava un pa amb caritat, amb una interpretació errònia del segment fonètic (pancaritat deriva de pane caritatis 'pa de caritat', com pancuit de pane coctu 'pa cuit', amb la n conservada com si el sintagma llatí fos un sol mot), però aquesta és una altra història. El nostre pa amb oli ha estat escrit de les maneres més diverses i pintoresques en els rètols i cartes de bars i restaurants, un fet afavorit per una de les altres afeccions nacionals, o regionals més aviat, que tenim, que són els apòstrofs (p'amboli, p'amb-oli, pa'mb oli, etc.). Per cert, no hi ha manera d'eliminar els c'ans i els ca'ns de la faç de la terra, o de la retolació comercial d'aquesta nostra.
Però entre totes les variants gràfiques del pa amb oli n'hi ha una que ha de merèixer tot el nostre respecte i consideració: pamboli. Quan un sintagma forma derivats (o el plural) afegint morfemes al darrer element, és que en certa manera aquell sintagma ha esdevingut una única paraula i per això s'escriu tot soldat. Un maldecap (una preocupació) fa el plural maldecaps, no mals de cap, que és, en tot cas, el plural de mal de cap (dolor al cap). Però la cosa no és tan senzilla, perquè un pot tenir una maldecapada i això no és una preocupació desproporcionada. Maltractament s'escriu tot junt perquè fa el plural maltractaments i no mals tractaments, que consisteixen, en tot cas, a tractar de tu l'àvia del nostre veí. Ja dic que no és una qüestió matemàtica, perquè a la llengua sempre hi ha una certa variació: als qui diem figues flors i rates pinyades ens és un poc violent veure que el diccionari ens obliga (relativament, com sempre) a escriure figaflor i ratapinyada. Pitjor estan altres que diuen coques coles i fotos còpies, i no és imaginació meva.
Tornant al pa amb oli, aquest és el nom tradicional de la matèria, però tenint en compte que pot ser una cosa comptable (anar a un restaurant i demanar quatre pambolis, no pa amb olis), o que es pot fer una pamboliada, no una pa amb oliada, o ser qualcú molt pambolier, no pa amb olier, o qualcú pot muntar una pambolieria, no una pa amb olieria, tot això serien elements en favor de la forma pamboli. Però també és ver que poden coexistir el tradicional pa amb oli amb els derivats fosos obligatòriament en una sola paraula.
La coexistència de la forma original i la forma aglutinada es dóna en alguns casos en què s'ha establit una distinció semàntica entre les dues possibilitats. Una marededéu, és una imatge o una estatueta, grafia acordada amb el diminutiu marededeueta, no mareta de Déu, igual que un santcrist és la imatge corresponent. Ni una cosa ni l'altra no lleven que la Mare de Déu i el Sant Crist puguin conservar amb tota tranquil·litat el seu nom i les seves majúscules de sempre.
Aquest article ha estat publicat a l'Espira, suplement cultural del Diari de Balears, el dia 5 de juny de 2010.
