|
Amb bones paraules
«Donar llum verd» o «donar llum verda»?
Heus ací un dels grans «misteris» del llenguatge jornalístic català actual, sobre el qual hi ha diversitat d'opinions i de pràctiques. Un càlcul ràpid a partir del Google, i només considerant el verb en infinitiu, mostra una clara predominança de donar llum verda: 78 per cent davant el 22 de donar llum verd. Naturalment, els percentatges són deguts, en bona part, al pes de cada mitjà de comunicació i al que estableixen els llibres d'estil (per exemple, donar llum verda en els mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals). Els qui propugnen donar llum verda argumenten que allò que es dóna és la llum, ço és, l'energia radiant, no el llum, que és l'aparell que genera la llum. Una afirmació que després discutirem.
Fabra, amb el seu esperit d'ordre i precisió, va establir la diferència que avui tots practicam entre el llum (l'aparell) i la llum (la radiació). Però la llengua pre-fabriana no anava ben bé per aquí, sinó que sembla que de molt antic llum era una paraula masculina o femenina en totes les accepcions. Els diccionaris del segle XIX fets a Barcelona solen donar el mot com a femení, potser influïts pel fet que en espanyol té aquest gènere. El diccionari del mallorquí Antoni Figuera (1840), per contra, estableix la mateixa distinció que prescriuria més tard Fabra. En el llenguatge popular de Mallorca crec que llum és un mot més aviat masculí: apaga el llum, aquest al·lot meu té ben poc llum, etc. Recordem també la narrativa popular que fa sortir un llumet blau (una llumeta blava, segons els diccionaris actuals) que algú perdut en la nit divisava a una llarga distància. Cal tenir compte de la concurrència del mot claror, molt usat tradicionalment (ara potser en certa crisi per la interferència de l'espanyol), que restringia la freqüència de l'ús de llum, amb aquesta valor semàntica.
Tornant a la frase feta donar llum verd(a), es tracta d'una metàfora inventada pels francesos, sembla que els anys cinquanta, i la seva troballa parteix del semàfor. En francès l'estri es diu feu (foc) i és format per un feu rouge, un feu jaune i un feu vert. L'ús de la paraula foc aquí té relació amb alguns semàfors primitius, com el que es va col·locar vora el Parlament britànic el 1868, que empraven una flama alimentada per gas. Donner le feu vert vol dir, doncs, 'encendre el llum verd', és a dir, donar via lliure, autoritzar alguna cosa. Del francès l'expressió va passar a altres llengües i, per mitjà de l'anglès (to give the green light), s'ha escampat a una cinquantena d'idiomes: l'italià dare (la) luce verde, l'espanyol i el portuguès dar luz verde, l'alemany grünes Licht geben, etc. Descomptant el francès, la frase en les altres llengües esmentades no ens diu si els seus parlants tenen in mente el llum o la llum. El light anglès (sense gènere) pot ser les dues coses: the green light pot ser el llum verd del semàfor (the traffic light) o la llum verda que irradia. En italià i en espanyol luce i luz, de gènere femení, poden ser també 'el llum' i 'la llum' (aquí hay poca luz, ya han puesto las luces de Navidad, tot i que encara estan per encendre). Però en espanyol per luz s'entén normalment «la llum». És per això que l'expressió espanyola dar luz verde he estat traduïda directament i automàticament com a donar llum verda, sense gratar més en el tema.
Personalment em decant, doncs, cap a la forma construïda amb llum verd —com Enciclopèdia Catalana; vegeu llum—, és a dir que crec que en la metàfora allò que es dóna és més un llum que una llum. És la idea original apareguda en francès. Un lingüista anglès em diu, a més, que en to give the green light hi veu més l'instrument que la radiació lluminosa. Que ningú no s'estranyi de la utilització del verb donar amb un sentit certament allunyat dels seus significats més habituals. Donar és un verb d'una gran complexitat semàntica, amb moltes de valors extensives. Crec que és ben justificada l'expressió donar llum verd a algú o a alguna cosa. Més ben dit: posats a fer, defensaria donar el llum verd, amb article, com en l'original francès i com en anglès, la llengua que ha difós l'expressió pertot arreu. Llavors restaria clar que en la metàfora encenem un llum verd com a senyal de conformitat. Crec que aquesta és la millor proposta, i estaria bé que els amables lectors li donassen el llum verd.
r
Aquest article ha estat publicat a l'Espira, suplement cultural del Diari de Balears, el dia 12 de desembre de 2009.
