|
Amb bones paraules
La Llotja o la Llonja?
Llonja és una paraula que no figura en el DIEC —i no voldria ara donar idees— i, malgrat tot, a Mallorca és paraula escrita habitualment, sobretot per a referir-se a l'edifici de Sagrera; no tant en les altres accepcions, com les llotges del peix, dels estadis de futbol o dels teatres, en què se sol dir formalment llotja. Llonja és un mot autoritzat per una certa tradició que passa per Alcover, Moll, etc. i ha rebut un valuós cop de mà de Coromines, qui diu que llonja seria un castellanisme inacceptable en el Principat, però és completament legítim a les Illes i al País Valencià. Una afirmació matisable i que, en tot cas, representa una visió peculiar de la unitat de la llengua. Coromines també ha defensat la idea que l'espanyol lonja és pres del català (de València) llonja. Amb tot, i sense pretendre rebutjar absolutament la forma llonja, crec que allò que s'ha dit és ampliable i alguns punts clarament revisables.
En primer lloc, hauríem de posar en qüestió la vinculació de llotja al Principat i llonja al País Valencià i a les Balears. A Mallorca llotja s'usa de manera exclusiva a la documentació en els segles XIV, XV i part del XVI. Fins al regnat de Carles I no trobam un sol document amb la forma llonja. Llotja és el nom que tots els documents donen al gran edifici de Sagrera en l'època de la seva construcció i llotja és la denominació d'altres edificis de Palma en els segles esmentats (la llotja dels Genovesos, la llotja de Sant Feliu, etc.). El mot tenia significats diversos, com el d'establiment comercial i altres. Així, mentre es construïa la catedral de Mallorca, un document del segle XIV ens parla de la loge dels picaperes —llegiu llotja—, una construcció de fusta adjacent a les obres a disposició dels picapedrers. En els mateixos segles llotja predomina al Principat, però ja hi apareix algun cas de llonja. Eiximenis escriu «en la Lonja e per diversos carrers de Mallorca», però seria ingenu —Coromines hi cau— de creure que el gironí escriu llonja perquè és una llotja de Mallorca. A més, aquesta llotja no és la de Sagrera, que es va començar a construir bastants anys més tard de la mort de l'escriptor. D'altra banda, llonja apareix a multitud de documents barcelonins dels segles XVI i XVII, i fins i tot del XVIII. En temps moderns llotja s'ha imposat al Principat (els diccionaris del XIX fets a Barcelona consideren llonja forma antiga) i llonja s'ha fet predominant a Mallorca.
Sobre la generació de la forma llonja Coromines diu que és el mateix fenomen que transforma rellotge en rellonge. No entraré ara en la qüestió de si llonja es va generar al País Valencià o al Principat ni si l'espanyol pren el mot del català, cosa probable. M'interessa una altra qüestió: per què a Mallorca s'estronca la tradició d'escriure llotja? El canvi en els documents respon a un canvi en l'ús oral? Va ser un canvi intern o condicionat per factors externs? Dit altrament, la forma llonja es va crear a l'illa o va venir de fora? Es difícil de respondre, però el fet que el canvi rellotge > rellonge a Mallorca és inaudit i la data i el context en què apareix llonja duen a la hipòtesi que llonja va venir de fora. Del País Valencià o de Castella? En el regnat de Carles I, que és quan la nova forma s'introdueix, el català comença a rebre influències del castellà, a través de l'elit aristocràtica sempre atenta a les maneres i usos de la cort hispànica. No és del tot arriscat pensar que una forma possiblement generada en el català i passada al castellà rebotàs a tota la nostra comunitat lingüística en un moment de castellanització incipient.
Però això és una qüestió que pica l'interès de l'historiador de la llengua. Als lingüistes que planifiquen la norma del català de masses i dels mitjans de comunicació els ha d'interessar un altre tema: en el moment que estam construint una llengua estàndard per a la màxima funcionalitat i fluïdesa a l'espai de comunicació català, no seria molt millor optar per les formes més generals de la llengua, sobretot si ja estan mig introduïdes i no representen cap problema per a la gran massa de parlants? Si ja diem la llotja del camp de futbol o del teatre, no seria també millor donar preferència a aquesta mateixa forma —la més clàssica i etimològica— en els mitjans de comunicació quan ens referim al bellíssim edifici que ens llegà el geni de Guillem Sagrera? Crec que sí.
Aquest article ha estat publicat a l'Espira, suplement cultural del Diari de Balears, el dia 26 de juny de 2010.
