|
Amb bones paraules
Paraules acabades en –et i –eta
En els articles precedents hem parlat de la pronunciació de la e en alguns contextos fonètics particulars (terminacions –és /–ès, –é/–è). Avui en veurem un de molt interessant: les terminacions –et i –eta. Aquesta terminació s'associa fàcilment al sufix diminutiu per excel·lència (jovenet, caseta), que a les Illes, per etimologia, du vocal neutra tònica (o e oberta on no hi ha aquella vocal). Moltes paraules amb aquesta terminació només són diminutius d'un punt de vista etimològic, com ganivet (del germànic knif amb el sufix diminutiu –ĭttu), garbellet (diminutiu de garbell), follet (de foll), jugueta (derivat de jugar), merlet (de l'italià merletto), mongeta (de monja), panet (de pa), rodet (de roda) i moltíssims més. I altres mots no tenen res de diminutius, com estret o pleta.
La freqüència d'aquestes terminacions amb vocal neutra tònica, deguda en part als diminutius reals o als diminutius etimològics, pot crear una certa percepció que les terminacions –et i –eta estan destinades a allotjar sistemàticament la dita neutra tònica, per als parlants que disposen d'aquest so. Però la realitat és que entre les paraules antigues trobam casos de vocal neutra (bolet, jaqueta), de e tancada (complet, concret, discret, quiet) i de e oberta (alfabet, Elisabet, Natzaret, set). És a dir, els tres timbres insulars de la e tònica. Per això cal d'entrada posar en qüestió la tendència actual d'algunes persones a posar a tort i a dret vocals neutres quan apareix una paraula acabada en –et o –eta. Un cas remarcable seria el d'Internet, que ara alguns locutors de qualque mitjà pronuncien amb neutra. Els mateixos que diuen amb neutra punt net, cosa que podria fer pensar en la possible existència d'algun "punt brut".
Com ha anat resolent el català insular la incorporació de paraules noves d'aquesta terminació a través del temps? La e tancada apareix en un petit grup de paraules constitutives de la llengua, en les quals mana l'etimologia, com fet, llet, plet, nét i alguna altra. Complet, concret i discret presenten una pronúncia etimològicament anòmala, car dels seus ètims (complētus, concrētus, discrētus) caldria esperar vocal neutra, com a secret (secrētus) i decret (decrētum). Això a part, sembla que els mots incorporats a la llengua agafen vocal neutra tònica o e oberta. I així tenim que s'han resolt amb vocal neutra un gran nombre d'hispanismes i gal·licismes o italianismes (entrats, és clar, per via de l'espanyol), com bitllet, bufet, clarinet, coet, gabinet, pamflet, paquet, tiquet, sainet, bicicleta, cuneta, escopeta, etiqueta, furgoneta, galeta, maleta, maqueta, moqueta, targeta, trompeta, silueta, etc.
Però altres mots, bastant nous, són pronunciats amb e tancada: bidet, cabaret, cacauet, carnet, casset, Internet, palet, parquet, vedet, xalet, xiclet, etc. Entre els mots nous o vells acabats en –eta pronunciats majoritàriament amb e tancada hi ha asceta, atleta, cometa, meta, poeta, profeta i algun topònim com Creta. Aquesta pronúncia anòmala deu ser deguda primer a una forta influència castellana, com ho demostra el vocalisme àton de moltes d'aquestes paraules, sense reducció de la a i la e a vocal neutra; i segurament també a una certa resistència que té la llengua a posar vocal neutra tònica en els mots nous. Ampliarem aquesta idea en un pròxim article.
Recomanar una pronúncia adequada per a les paraules del paràgraf precedent i per als parlants insulars no és senzill. Sense pretendre establir res definitiu ni inamovible, gosaria dir que els hispanismes, gal·licismes i italianismes han de tendir a la vocal neutra tònica —si el parlant la fa—, com ha succeït tradicionalment (amulet, ballet, cadet, gurmet, minuet, parquet, sorbet, i potser, fins i tot, carnet o xalet). Però també hi ha paraules que tothom hauria de dir de manera preferent amb e oberta: de la mateixa manera que van amb aquest so alguns elements d'origen grec o hebreu, com alfabet, Elisabet, Natzaret (mai amb neutra) o Set (el fill d'Adam), també hi haurien d'anar els hel·lenismes catet, esquelet, anacoreta, apologeta, asceta, atleta, esteta, profeta, beta i zeta. I algunes paraules procedents de llengües culturalment més llunyanes, com Tibet o soviet. Els anglicismes, sobretot monosíl·labs, també prefereixen e oberta, com jet (avió), set (de tennis) i el famós punt net. I segurament també Internet i intranet, però aquest darrer cas és una opció raonable, no un dogma de fe.
Aquest article ha estat publicat a l'Espira, suplement cultural del Diari de Balears, el dia 29 de novembre de 2008.
