Articles de G. Bibiloni sobre llengua publicats    a L'Espira, suplement cultural del dissabte    del Diari de Balears


 

 

Amb bones paraules

 

D'aixetes i grifons

En el camp de la història de les paraules caldria ser prudents davant la tendència de treure conclusions de quatre dades esparses. La història de les paraules s'explica a partir de documentació abundant i del bon coneixement de la història de les coses que les paraules designen. S'ha dit, i molts creuen, que grifó ('aixeta' a Mallorca) és una paraula antiga i genuïna. Segurament, per a molta gent la creença es fonamenta únicament en tres citacions de l'Alcover-Moll (1368, 1461 i 1493) i en el contrast entre el caràcter agut del mot català i el caràcter pla del mot espanyol. El fet és que el grifó, que no era al Fabra —i sembla que amb bon criteri—, va ser introduït en el DIEC. Intentem fer una primera aproximació al tema.

En català medieval griu, grif, grifó o grifoll (del llatí gryphus) és el nom d'un animal fabulós meitat àguila i meitat lleó. Diuen que la pràctica de posar el cap d'aquest animal en algunes sortides d'aigua (gàrgoles, fonts públiques) va fer que tant el català grifó com l'occità grifo o grifol agafassin el significat de 'sortida d'aigua' o 'raig d'aigua emergent'. Quina classe d'objectes són els referenciats a les tres citacions d'Alcover-Moll (el grifó de coure d'un destil·lador o el grifó penjant d'or d'un collar i unes gerres)? Sense fotografies d'aquests objectes es fa difícil donar una resposta. El grifó de la tercera citació (del text Lo Passi en cobles, 1493) és un simple raig d'aigua: "y ab set griffons d'aigua prengueren naixença" (a la mateixa obra hi surt "puix d'aygua de vida no troba·l griffó", no citada per Alcover-Moll). Té relació el nostre grifó actual amb aquells grifons?

El seguiment dels diccionaris de l'Acadèmia espanyola (28 entre 1734 i 1992) ens dóna pistes ben interessants. Tots els diccionaris del XVIII només donen per a grifo el significat d'animal fabulós. Cap referència a cap classe d'aixeta. El 1803 apareix en escena la paraula grifón, definida com "cañón de metal con su llave, agujereada en un extremo que dándole una media vuelta sirve para sacar el agua de las fuentes". Hem d'esperar fins al 1884 per a veure aquesta definició aplicada a la paraula grifo (llave, generalmente de bronce, colocada en la boca de las cañerías y en calderas y otros depósitos de líquidos). Aquesta definició de grifo ja es mantindrà fins avui, i a partir de 1889 grifón ja no es defineix i passa a ser un mot secundari amb remissió a grifo. Es dedueix, doncs, que durant la major part del segle XIX la paraula per a dir aixeta en castellà és grifón (recollida per vuit diccionaris acadèmics entre 1803 i 1884), paraula que després quedarà obsoleta i només restarà grifo. No és clara la relació entre grifo i grifón: aquest podria ser pres del francès griffon ('punt de sortida de l'aigua d'una deu, pres de l'occità grifo esmentat), i grifo, una regressió de grifón (Coromines). Per al nostre propòsit és igual.

Quan va començar a haver-hi aixetes a les cases? La cosa va començar per les cases d'alta categoria i no es va estendre a la resta fins a època recent. En tot cas, l'aixeta amb clau de guies, que és la que ha arribat fins avui, va ser inventada pel comerciant anglès Thomas Grill el 1800. Curiosament, a partir d'aquest moment els diccionaris espanyols duen la paraula grifón. Abans les úniques aixetes que hi havia eren les de les bótes i altres recipients. I com es deien a Mallorca les aixetes de les bótes de vi? Es deien aixetes (o xetes), una paraula que tots els mallorquins de certa edat han après dels seus pares i avis, abans de llegir-la o sentir-la a TV3. Ja és casualitat que les aixetes de les cases mallorquines apareguin en un moment de forta castellanització i just coincidint amb el desplegament de la paraula castellana grifón.

Coromines (DECLC, entrada esgarrifar), després d'afirmar que grifó (aixeta) és paraula usada a la pagesia mallorquina, afegeix que "així mateix s'hi havia usat la forma llatinitzant o italianitzant grifo, que he sentit a Palma (1969), a Porreres (1964) [...]". Certament, a Mallorca s'usà primer grifó, abans que en època molt recent els nostres lampistes llatinitzants i italianitzants introduïssin el grifo amb l'accent a la i. I no pensaven en cap animal fantàstic. Sembla que tan fantàstic com la relació d'aquell mot medieval amb les aixetes actuals.

 

 

 

Aquest article ha estat publicat a l'Espira, suplement cultural del Diari de Balears, el dia 31 de gener de 2009.

Tots els articles