|
Amb bones paraules
Costa dels Pins
En general, les viles, vilatges i llogarets de les Balears tenen un nom sorgit de manera diguem-ne natural. Quan es varen construir aquests nuclis de població, ho feren a un lloc que ja tenia un nom —el nom d'una alqueria, d'un rafal, d'una possessió o d'una part d'aquesta—, i aquest nom és el que espontàniament els veïns i els externs donaren al nou nucli.
L'explosió d'urbanitzacions sobrevinguda a les Illes a l'època turística ha dut amb ella un fenomen inèdit. Si bé, afortunadament, la immensa majoria d'aquestes urbanitzacions han rebut el nom a partir del topònim preexistent, en alguns casos s'ha imposat una denominació fruit de la inventiva o del caprici d'un urbanitzador o una persona relacionada. En una part d'aquests casos la "invenció" s'ha fet en la llengua del país i dins els esquemes de la nomenclatura tradicional, per la qual cosa el nou topònim sol resultar acceptable, i quan es popularitza, indiscutible. Topònims d'aquest tipus són Cala d'Or, Cala Blava, Cala Serena o Palma Nova (ara Palmanova).
Altres vegades les urbanitzacions han rebut noms en castellà —la qual cosa és un atemptat no ja contra la toponímia sinó contra el país—, noms sense cap relació amb el lloc, que van d'allò que simplement és inacceptable a l'empescada més estrafolària. Podríem esmentar, entre altres, La Ciudad Jardín, La Ribera, Los Tamarindos, Las Maravillas o l'inefable i franquista El Amanecer, que els meus avis deien La Maneser (Palma); El Dorado, Las Palmeras, Bahía Grande, Bahía Azul o Maioris Decima (Llucmajor); Cala Romántica, Cala Tropicana, Palma Sol o Santiago de Compostela (Manacor); Costa de los Pinos (Son Cervera); Los Delfines (Ciutadella); Sol y Descanso o Monte Cristo (Sant Antoni de Potmany); Isla Blanca (Sant Joan de Labritja); Siesta, Cala Azul o La Joya (Santa Eulària del Riu); Mar y Land o Paraísos de los Pinos (Formentera).
Aquests noms han sofert una evolució diversa. Mentre uns han estat substituïts mitjançant disposicions legislatives pels topònims tradicionals corresponents, en alguns altres casos s'ha assajat la traducció (la Ciutat Jardí, les Meravelles, les Palmeres, Badia Blava, Costa dels Pins, etc.), però sense haver arribat a solucions definitivament consolidades. Observem, per cert, la manca d'article salat en aquests topònims traduïts.
Personalment sóc de l'opinió que els topònims imposats en castellà, sempre que hi hagi un topònim tradicional que els pugui reemplaçar, s'han de substituir per aquest, llevat potser d'algun cas especial en què es pugui donar per bona la traducció, i valorant cada cas un per un i considerant totes les circumstàncies (antiguitat, arrelament, etc.). Dubtaria en el cas de La Ciudad Jardín, nom més antic que la majoria dels esmentats aquí, si bé la traducció encara no està arrelada del tot (molta gent encara diu el topònim en castellà), per al qual hi ha un topònim previ: Son Martorell. Realment difícil és El Amanecer, atès que la urbanització va ser construïda damunt unes quantes possessions, els noms de les quals identifiquen ara altres àrees urbanes. Però caldrà cercar-hi un substitut.
El topònim que dóna títol a aquest article, Costa de los Pinos o Costa dels Pins, omnipresent a la premsa per efecte de la piscina més famosa de Mallorca, és un bon exemple dels topònims substituïbles pel corresponent nom tradicional. No hi ha dubte: aquell lloc s'ha dit sempre Son Jordi, topònim bell i clar. No hi fa res que antigament fos Sant Jordi, com diuen diverses fonts. Ja se sap que els sants i els sons moltes vegades han ballat. En el mapa del cardenal Despuig ja surt Son Jordi i aquesta és prou antiguitat per a no anar a cercar noms llunyans en el temps. Tampoc no hem de caure en l'error de dir-ne Costa de Son Jordi, que és un nom vassall de Costa de los Pinos. Per què Costa? Diem Costa de Magaluf, Costa d'Illetes o Costa de la Ràpita a aquestes urbanitzacions? Doncs simplement Son Jordi.
Aquest article ha estat publicat a l'Espira, suplement cultural del Diari de Balears, el dia 18 de juliol de 2009.
