Articles de G. Bibiloni sobre llengua publicats    a L'Espira, suplement cultural del dissabte    del Diari de Balears



Índex de paraules

 

 

Amb bones paraules

 

Botellots, culebrots i altres doiots

Un fet força curiós és que en espanyol el sufix –ón serveix per a formar derivats augmentatius (azadón, cucharón, portón, sillón), mentre que en català el sufix paral·lel –ó ens forneix derivats diminutius (finestró, figó, patató). Com que cucharón en català és cullerot, algú va pensar que el sufix català equivalent a l'augmentatiu espanyol –ón és –ot.  Però això no és ben bé exacte. Cullerot deu ser l'únic cas de correspondència –ón/-ot, tot i que és dubtós que en aquest mot hi hagi la idea d'augmentatiu. El nostre sufix –ot és bàsicament despectiu, encara que també hi ha una idea de cosa grossa (al·lotot, animalot, beneitot), sense oblidar la funció masculinitzadora que apareix en certes paraules (abegot, annerot, bruixot, didot, taperot i potser cullerot). En algun cas pot haver-hi una combinació de la funció masculinitzadora i despectiva (annerot, pomot). La funció augmentativa va associada a altres sufixos, com –às (homenàs, festassa) o –arro  (cavallarro, veuarra).

Però, a més, el sufix espanyol –ón té una gamma d’altres utilitats, com la formació de derivats amb el valor d'acció brusca i inesperada (apagón, bajón, parón, revolcón, subidón), que en català se solen resoldre amb –ada (apagada, baixada, etc.). I encara derivats amb el significat de persona donada a fer una determinada acció (copión, empollón, llorón), als quals poden correspondre en català mots amb els sufixos –dor (plorador), –aire (xerraire) o el reculant –eta (burleta, copieta, acuseta). Crec que el mot recent botellón s’ha format partint més de la semàntica de revolcón i apagón que d’una noció augmentativa.

La creença —falsa— que als augmentatius espanyols en –ón corresponen catalans en –ot, fruit del cas especial cucharón-cullerot, ha fet entrar recentment en escena paraules com barracot (barracón), maduixot (fresón), culebrot (culebrón) i el més fresc, botellot (botellón). Cal rebutjar taxativament aquestes paraules, autèntics desbarats sense cap ni peus. Error quasi tan gran com si ens pegàs per dir portot (portón), furgot (furgón) o, posats a dir dois, cinturot (cinturón). En algun cas la derivació és innecessària: així com no donam un nom diferent a les peres si són grosses o petites, ben igual podem fer amb les maduixes. Barracón, terme inicialment militar traslladat després al món de l'ensenyança, es pot traduir per mòdul prefabricat, o aula prefabricada, o simplement prefabricat. El culebrón ja havíem decidit que era serial o fulletó. I el polèmic botellón, mentre no inventem una cosa original —havia proposat botellada, ben format pel que fa al sufix però potser massa dependent de botella—, val més que ho deixem en espanyol, talment o amb una lleugera adaptació (botelló).

Avui hem parlat bàsicament de derivats, és a dir paraules formades en el si de la llengua catalana (o l’espanyola). Al marge d'això hi ha una infinitat de paraules acabades en –ó que o bé són continuació de paraules llatines en –one (cabró, sermó) o bé manlleus d'altres llengües (saló). Aquestes paraules s'han de tractar a part dels derivats, i això farem en el pròxim article.

 

 

 

 

Aquest article ha estat publicat a l'Espira, suplement cultural del Diari de Balears, el dia 20 de setembre de 2008. (Per a qualsevol reproducció cal atenir-se a les lleis i a la política de l'empresa editora, i, en qualsevol cas, cal citar el diari i no aquesta pàgina.)

Tots els articles