Articles de G. Bibiloni sobre llengua publicats    a L'Espira, suplement cultural del dissabte    del Diari de Balears


 

 

Amb bones paraules

 

L'auditori i l'auditòrium

En els diccionaris catalans de referència no hi ha la paraula auditòrium. Només duen auditori. I aquesta darrera paraula tant pot significar el conjunt d'oients, especialment els que assisteixen a una audició, com el lloc on es fan audicions. Naturalment, que sigui així, és a dir, que la paraula auditori tingui els dos significats esmentats, és una possibilitat raonable. Auditori és un cultisme, resultat de l'adaptació normal del llatí auditorium, que era el nom de la part dels teatres on hi havia els espectadors. Però no és l'única possibilitat. És més, crec que l'ús d'aquesta paraula, tal com prescriuen els diccionaris catalans, és un altre cas de mimetisme respecte de l'espanyol i de separació del català de la pràctica majoritària de les llengües romàniques (i no romàniques). En espanyol, auditorio, segons els diccionaris, tant és el conjunt d'oients com el lloc on es fan les audicions. Però l'espanyol és l'única llengua que dóna les dues accepcions a la paraula. Les altres llengües diferencien els oients (auditoire en francès, auditorio en italià, audience en anglès) i el lloc o sala per a audicions, que és fixament auditorium. No cal dir que la distinció és útil, però, a més, és general entre les llengües que ens envolten (menys una; o dues, amb el portuguès).

Els diccionaris catalans s'han fet, doncs, copiant els espanyols i renunciant a la distinció que fan les altres llengües. Però per a ser exactes cal afegir que la darrera versió del diccionari de la Real Academia Española (1992) ha introduït auditórium com a equivalent de auditorio en l'accepció de 'sala', cosa que permet ara de fer la distinció.

Sorprèn que la paraula auditòrium, la usual en les llengües romàniques —i altres— per a designar l'espai per a audicions, ni tan sols sigui als diccionaris catalans. Perquè el fet és que de doblets amb les terminacions –i i –ium n'hi ha un grapat. En els nostres diccionaris són sinònims totals aquari i aquàrium, ili i ílium, isqui i ísquium, oïdi i oídium, solari i solàrium, sudatori i sudatòrium, terrari i terràrium i velari i velàrium, amb preferència per la primera forma; i són sinònims, però amb preferència per les formes en –ium, pòdium i podi, quadrívium i quadrivi, trívium i trivi i simpòsium i simposi. D'altra banda, són coses diferents criteri i critèrium, medi i mèdium i presidi i presídium.

El francès (i darrere ell, l'anglès) té totes les paraules esmentades només amb la forma purament llatina en –ium (i moltes paraules més: aluminium, compendium, consortium, géranium, opium, sanatorium, etc., a més de molts de termes de la química (calcium, hélium, magnésium, potassium, etc.). Per contra, l'italià prefereix sistemàticament la forma adaptada en –io (acquario, podio, quadrivio, simposio, terrario, etc.). La distinció auditorio/auditorium, que avui ens fa produir aquest article, és certament particular. Les úniques formes italianes en –ium són les que marquen una diferència semàntica amb l'altra forma (com criterium, medium o el dit auditorium). L'espanyol, llengua refractària a la ema final, també prefereix les formes en –io, però accepta uns quants (pocs) sinònims secundaris en –ium (com auditórium, pódium, trívium o quadrívium, aquesta al costat de cuadrívio).

Els criteris que s'han manejat per a decidir si només s'admeten les formes en –i (delfinari), només les formes en –ium (càmbium, harmònium o pandemònium) o les dues formes (i sobretot la preferència en aquest cas) no són del tot clars. En qualsevol cas, no s'entén per què si hi ha aquàrium, solàrium i terràrium, no hi ha planetàrium (només planetari) o delfinàrium (només delfinari). I auditòrium, per descomptat.

 

 

Aquest article ha estat publicat a l'Espira, suplement cultural del Diari de Balears, el dia 15 de gener de 2011.

Tots els articles