|
Amb bones paraules
Ni apostes ni messions
L'Alcover-Moll diu que apostar és un castellanisme, i Coromines ho nega. La història de sempre. Coromines indica que apostar en castellà apareix cap al 1570, però és molt anterior. En el CORDE trobam aquest text de c. 1400: «Una vegada acaesçio que dos companneros que fallaron una grand conpana de ximios. Dixo el uno al otro: - "Yo apostare que gane yo agora mas por deçir mentira que tu por deçir verdad". E dixo el otro: - "Digote que non faras, ca mas ganare yo por deçir verdad que tu por deçir mentira. E si esto non crees, apostemos". Dixo el otro: - "Placeme". E desque ovieron fecho su apuesta, fue el mentiroso, e llegose a los ximios.» (Libro de los gatos, anònim). En català trobam la paraula a partir del segle XVII; per exemple, en el diccionari de Pere Torra (1640). La cronologia i la manca d'aquest mot en el parlar tradicional d'una part del país, com les Illes, ens fan inclinar cap a la tesi de l'Alcover-Moll, és a dir, que apostar i aposta són castellanismes.
Apostar i apuesta tenen relació amb 'posar'. Davant un fet que ha de tenir un resultat determinat, sobretot un joc, es posa alguna cosa (la cosa puesta), que serà perduda per aquell qui no encerti aquest resultat i guanyada pel qui l'encerti. Una manera genuïna de dir-ho en català és posar messions. També aquí hi ha la idea de 'posar alguna cosa', només que la base és el verb metre, antic sinònim de posar. El participi mes, mesa ens porta cap a messions. Tant en la paraula espanyola com en l'expressió catalana hi ha la mateixa imatge semàntica de posar alguna cosa com a garantia d'una afirmació o predicció. Posar messions ara només es diu a les Illes (i encara en situació crítica, atès el llenguatge pobríssim i espanyolitzat del jovent), però antigament era d'ús molt general a la nostra comunitat lingüística. Germà Colon reporta aparicions de l'expressió en un document barceloní de 1507, en el Decameron de Sant Cugat del Vallès (1429) i en el Breviloqui de Joan de Gal·les (s. XV); però també en documents valencians encara més antics, com en el Valeri Màxim d'Antoni Canals (s. XIV) i en Joan Esteve, l'autor del Liber elegantiarum (s. XV). Posar messions és una expressió valuosa que cal utilitzar i preservar, en el context adequat, ço és quan hom fa una especulació sobre allò que passarà. Sense oblidar altres equivalents, com el simple verb jugar: L'espanyol qué apuestas? és en català un senzill què t'hi jugues?
Això a part, actualment s'usa molt en el llenguatge periodístic espanyol el tòpic de apostar en relació amb programes o projectes dels polítics, els personatges públics o les institucions: «el Gobierno apuesta por las nuevas tecnologías», «el alcalde apuesta por el uso de la bicicleta». El nostre llenguatge periodístic calca servilment aquest ús: «Joan Herrera aposta per la reedició del Tripartit», «Obama aposta per obrir una nova era de cooperació internacional», «TVC aposta per l'aranès», etc. (els tres exemples són del diari Avui). A Mallorca, com que apostar se sent com un castellanisme, n'hi ha qui "aposten" per posar messions. Així, en aquest diari hem llegit darrerament «el club [el Mallorca] posa messions per donar les màximes facilitats...», «El text [de Batasuna] posa messions per un procés democràtic que s'hauria d'arribar a desenvolupar “sense presència de violència"», «La web posa messions per un disseny atractiu...». En aquests casos, tant apostar com posar messions són còpia mimètica dels usos espanyols, traducció simple i directa. Només es poden posar messions davant la incògnita del final d'una situació i davant la curiositat que aquest final desperta, amb la pruïja de saber si s'acomplirà allò que diu un o allò que diu un altre. Quan la idea no és aquesta, cal fugir de les apostes i de les messions. En lloc de «l'Ajuntament aposta (o posa messions) per l'ús de la bicicleta», no seria molt més senzill de dir «l'Ajuntament vol promoure l'ús de la bicicleta» o «l'Ajuntament està decidit a fomentar l'ús de la bicicleta»?
Aquest article ha estat publicat a l'Espira, suplement cultural del Diari de Balears, el dia 5 de desembre de 2009.
